¿Sabia vostè que Déu ens ordena que siguem feliços?

"Que sigui el Senyor la teva delícia: Ell et donarà el que desitja el teu cor "
(Salm 37:4)

1) Déu ens va crear per a la seva glòria

"Fes-me venir de lluny fills i filles; fes-me venir dels extrems de la terra; … per la meva glòria els he creat." (Isaías 43.6-7)

Déu ens va crear per magnificar la seva grandesa, així com un telescopi magnifica les estrelles. Ens va crear per manifestar la seva bondat i veritat, la seva bellesa, saviesa i justícia. La glòria de Déu es manifesta en grau màxim quan ens delim profundament en tot allò que Ell és. Així, Déu rep la lloança, i nosaltres el plaer. Déu ens va crear de manera que quant més ens satisfem nosaltres en Ell, més es glorifica Ell en nosaltres.

2) Tot ésser humà hauria de viure per a la glòria de Déu

"Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu" (1a Corintis 10:31)

Si Déu ens va fer per a la seva glòria, és clar que hauríem de viure per glorificar-lo. Aquest és el nostre deure perquè vam ser dissenyats precisament amb aquest propòsit. Així que, la nostra primera obligació és mostrar el valor de Déu i sentir-nos satisfets amb tot allò que Ell és per a nosaltres. En aquesta satisfacció es troba l'essència de l'amor a Déu (Mateu 22:37) i de la confiança (1 Joan 5:3-4) i l'agraïment a Ell (Salms 100:2-4). Aquesta és l'arrel de tota veritable obediència, especialment de l'amor als altres (Colossencs 1:4-5).

3) Cap de nosaltres ha glorificat Déu com ho hauria de fer

"tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu" (Romans 3:23)

¿Què vol dir "viure privat de la Glòria de Déu"? Significa que cap de nosaltres no ha confiat en Déu ni l'ha valorat com ho hauria de fer. No ens hem quedat satisfets amb la seva grandesa ni hem fet els seus camins. Hem buscat la nostra satisfacció en altres coses a las què hem donat més valor que a Déu, y aquesta és l'essència de la idolatria (Romans 1:21-23). Des de que el pecat va entrar al món, tots hem sigut profundament reacis a tenir a Déu com el tresor que ens satisfà per complet (Efesis 2:3), això és una ofensa terrible a la grandesa de Déu (Jeremies 2:12-13).

4) Tots nosaltres estem subjectes a la condemna justa de Déu

"La paga del pecat és la mort..." (Romans 6:23)

Tots hem menyspreat la glòria de Déu. De quina manera? Preferint altres coses abans que a Ell. Essent ingrats, desconfiats i desobedients. Per tant, Déu ens tracta amb justícia quan ens nega el plaer de la seva glòria per a l'eternitat. "El seu càstig serà la perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la seva gloriosa majestat" (2 Tessalonic. 1:9).

La paraula infern apareix al Nou Testament en dotze ocasions - en onze d'elles, es Jesús mateix qui la utilitza. No es tracta, doncs, d'un mite creat per predicadors taciturns y plens de ira. És un avís solemne de part del Fill de Déu, qui va morir per rescatar els pecadors de la condemnació eterna. En ignorar-ho estem en un gran perill.

Si la Bíblia acabés aquí la seva anàlisi de la condició humana, estaríem condemnats a un futur sense esperança. Malgrat tot, n'hi ha més...

5) Déu va enviar el seu únic fill, Jesús, per a què puguem tenir joia i vida eterna

"Això que ara et diré és digne de crèdit i de tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer..." (1 Timoteu 1:15)

Les bones noves són que Crist va morir per als pecadors com nosaltres, i va ressuscitar físicament per validar el poder salvador de la seva mort i per obrir les portes de la vida eterna i de la joia (1 Corintis 15:20). És a dir, Déu pot absoldre els pecadors culpables i encara ser considerat just (Romans 3:25-26). "També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu." (1 Pere 3:18). De la reconciliació amb Déu és d'on sorgeix tota satisfacció profunda i duradora.

6) Els beneficis comprats per la mort de Crist pertanyen als qui es penedeixenen i confien en Ell

"Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats." (Fets 3:19). "Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs" (Fets 16:31)

Penedir-se significa rebutjar totes les promeses enganyoses del pecat. Fe significa estar satisfet amb tot el que Déu promet ser per a nosaltres en Jesús. "Jesús diu: qui creu en mi no tindrà mai set."(Joan 6:35). No ens guanyem la salvació; no la podem merèixer (Romans 4:4-5). La rebem per gràcia, mitjançant la fe (Efesis 2:8-9); és un regal gratuït (Romans 3:24). La tindrem si la valorem per sobre de totes les coses (Mateu 13:44). Quan així ho fem, es compleix el propòsit de Déu per a la creació: Ell es glorifica en nosaltres y nosaltres ens satisfem en Ell, per sempre.

¿Li sembla que això que diem té sentit?

¿Li agradaria tenir el tipus de felicitat que s'experimenta en sentir-se satisfet amb tot el que Déu és per vostè en Jesús? Si és així, aleshores Déu està obrant en la seva vida.

¿Què hauria de fer vostè?

Deixi de confiar en les promeses enganyoses del pecat. Clami a Jesús per a què el salvi de la culpa, el càstig i l'esclavatge. "tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran" (Romans 10:13). Comenci a dipositar la seva confiança en tot el que Déu és per a vostè en Jesucrist. Trenqui el poder de les promeses del pecat per la seva fe en la satisfacció superior de les promeses de Déu. Comenci a llegir Bíblia per trobar les seves precioses i immenses promeses, que el poden alliberar (2 Pere 1:3-4). Trobi una església cimentada en les veritats bíbliques i comenci a adorar Déu i a créixer junt amb altres persones que valoren a Crist per sobre de totes les coses (Filipencs 3:7).

La millor notícia del món és que no ha d'haver-hi cap conflicte entre la nostra felicitat i la Santedat de Déu. Satisfer-nos amb tot el que és Déu per a nosaltres en Jesucrist ho magnifica com un gran Tresor.

"M'ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; al teu costat, delícies per sempre" (Salm 16:11)

Els passatges bíblics són de la Bíblia Catalana , Traducció Interconfessional